El principi curatiu d’aquests banys és el de la hidroteràpia, bàsicament es tracta de produir una diferència de temperatura entre interior i exterior que mobilitza la sang i altres humors del cos i en alguns casos a més es produeix una obertura de porus que facilita l’eliminació de les toxines a través de la pell.

En l’aplicació externa de l’aigua la pell ocupa un paper molt important. El contacte de l’aigua freda o calenta amb aquesta provoca la reacció consegüent qualsevol que sigui la forma de hidroterapia. L’aplicació de l’aigua en l’organisme exerceix sempre un estímul tèrmic. La reacció tèrmica consisteix en una vasoconstricció o vasodilatació, segons sigui freda o calenta l’aigua aplicada. Sempre serà la reacció contrària. El fred provocarà calor en la pell, i la calor provocarà fred. D’aquí l’avantatge de l’aigua freda sobre la calenta quan es tracta de produir reacció nerviosa en la pell influint en aquesta amb aigua freda, que provocarà reacció calenta en la pell; arrossegant així la calor o febre interna cap a l’exterior de les vísceres descongestionant els òrgans nobles.

Bany genital:

Es posa un tap al forat del desaigua del bidet, es carrega amb aigua natural a temperatura ambient.
La dona s’hi asseu i es va mullant exteriorment la zona genital (amb una esponja) amb abundant aigua. En el cas de l’home aquest s’hi asseu i amb la mà sosté el penis tapat amb el prepuci perquè aquest quedi submergit en l’aigua (solament submergir-hi el penis).
El lapsus de temps és entre 10 i 60 minuts depenent de l’energia vital (vitalitat) de cada persona. Com més energia vital més temps. A vegades es comença amb uns 20 minuts i després es va minvant a mesura que disminueix la temperatura del cos.
L’ideal és fer-ho en aixecar-se del llit, ja que el cos està calent. Si les mans i els peus de les persones estan freds, primer cal escalfar-se. No s’ha de passar fred. Si fa fred cal abrigar la part de dalt amb un barnús i la part de les cames amb uns pantalons, mitges i sabatilles.
És millor no fer-ho després dels àpats, ja que es dificulta el procés de digestió.

Amb dos vegades al dia es nota millora en qualsevol símptoma que un tingui, molt ràpidament.

Bany de seient (“d’assiento”):

Es posa uns 10 cm. d’aigua natural en un cubell i s’asseu a l’aigua, (els peus queden fora del cubell) sempre amb la precaucio de no refredar-se. Valen les mateixes recomanacions del bany genital. Si hi ha problemes de ronyó, de les vies urinàries o d’ovaris, utilitzar aigua tèbia, tenir cura que no es refredi el ronyó.

Passar-se la tovalloleta humida:

Al aixecar-se del llit amb el cos calent, anar al bany, mullar una tovalloleta petita i estrènyer-la per escórrer-la de manera que no deixi anar aigua, començar passant-se per la cama dreta des de la punta dels dits dels peus fins al entrecuix, sense fregar només humitejant suaument la zona (no han de quedar-hi gotes), esbandir la tovallola, tornar a escórrer-la i passar-la per la cama esquerra. Esbandir la tovallola, escórrer-la i passar-la per la zona abdominal, esbandir, escórrer i passar així pels braços, des de la punta dels dits cap a l’espatlla, esbandir, escórrer i passar per l’esquena, des de les espatlles cap avall. Sempre del coll cap avall, no al cap.
Passar-la per a tot el cos ens ha de portar de 2 a 3 minuts. S’esbandeix cada vegada perquè la tovallola va arrossegant toxines.
En humitejar la pell (no han de quedar-hi gotes) aquesta es refreda i la sang que està a la zona digestiva  entollada en els òrgans interns, surt a escalfar la pell i en contacte amb l’aire elimina toxines. NO assecar-se després de passar-se la tovallola. Si es té fred abrigar-se immediatament o ficar-se al llit fins que el cos s’escalfi.
Es pot fer això de dues a sis vegades per dia.
El sentit d’orientació (de la punta dels dits cap a l’espatlla) és per ajudar el drenatge de les toxines a través del sistema limfàtic.

És interessant observar la recuperació amb aquest mètode d’algú afectat per un fetge inflamat, se li passa la tovallola, se’l abriga i s’espera uns 15 minuts i se l’hi torna a passar, i així a intervals de temps de 15 a 20 minuts diverses vegades, tenint cura sempre que no es refredi. Ho vaig poder comprovar en fer-li a una persona només als braços i cames , i notar la seva millora a la tercera passada. El que es fa amb això és treure les toxines que estaven recarregant el fetge a la pell i eliminar-les.

Eliminació de toxines fent servir compreses derivatives:

Per exemple: si es té retenció a les cames, es mulla un drap de cotó fi (no una tovallola, perquè és molt gruixuda), pot ser una funda de coixí, es rebrega fins que quedi humida sense degotar, s’embolica el panxell (entre el peu i el genoll) i a sobre s’embolcalla bé amb un drap de llana, pot ser un pullover. Es deixa actuar aproximadament dues hores i després es treu, i es pot deixar més temps. L’ideal és posar-ho quan un va a dormir. El que fa això és un micro bany de vapor a la zona afectada (la humitat del drap i l’embolcall de llana) el que permet que s’obrin els porus, les toxines surtin a la pell i siguin absorbides pel drap. Després d’utilitzar, rentar els draps i posar-los al sol. El drap de llana exposar-lo al sol. És molt important que el cos entri de seguida en calor per a que tingui lloc el bany de vapor, per la qual cosa cal abrigar-se bé o tapar-se. Un cop es treuen els draps, passar una tovallola humida a la zona que ha estat envoltada, per netejar-la de toxines.

En el cas de toxines al cap o dolor o inflamació al coll: s’envolta el coll amb un drap de cotó humit, no molt gruixut, i al voltant si embolica una bufanda de llana, i es deixa actuar durant unes dues hores o més . És convenient fer-ho quan se’n va a dormir. Quan al cap d’unes dues hores o més un es desperta (generalment amb calor), es treu els embolcalls i segueix dormint. Normalment es tenen ganes d’orinar, ja que és una manera en que el cos elimina toxines. No és qüestió de refredar-se ja que la persona ha de fer això abrigant-se bé o tapant-se, per escalfar-se.
Aquestes compreses derivatives poden utilitzar-se en diferents parts del cos. En el cas de que ens donem  un cop a la mà o un dit o un braç, aplicar el mateix sistema. El gruix del drap humit que envolta depèn de la temperatura de la zona afectada. Si la zona està molt enfebrada es fa servir un drap més gruixut.

Banys de peus:

Posar en un cubell d’aigua tèbia i una cullerada de sal (millor si és sal marina) per cada dos o tres litres d’aigua. Posar els peus  a dins i estar durant 20 a 30 minuts. Si en teniu, afegiu a l’aigua una cullerada de cendra. Les toxines baixen i surten cap a l’aigua. És molt recomanable per als mals de cap, ja que al dilatar els capilars de les cames, la sang que pressiona al cap, baixa cap als peus.